Dia 11 d'octubre. Són les nou de la nit. Arribem al restaurant Rías de Galicia (http://www.riasdegalicia.com/) juntament amb els meus germans. Som habituals del Rías des de fa anys. Sense dubte són la millor marisqueria de Catalunya. El saber fer de la família Iglesias es nota en l'altíssima qualitat de cadascun dels productes que podem trobar al seu rebost.
Dos cerveses i dos vermuts d'aperitiu. Així anem fent temps per al que vindrà. Ens demanem per compartir unes almejas de carril al natural. És un festival pel sentit del gust poder gaudir d'un producte tan deliciós. També per compartir, pernil ibèric, excel·lent, i berberechos (a Tortosa n'hi diem catxels) gallecs. Aquests berberechos són el mar a la boca. Quan els tastes et transporten directament a les costes gallegues. Res a veure amb tots aquests pseudoproductes d'ínfima qualitat que, procedents d'Holanda, Tailàndia o ves a saber d'on, inunden peixateries i restaurants del país.
De segon, Patricia (ja està derrotada) es demana una amanida de llamàntol del cantàbric, amb una vinagreta espectacular. Sempre he pensat que si un cuiner fa una bona vinagreta pot fer quasi el que es proposi. Jo em demano rèmol a la gallega, guarnit amb els cachelos corresponents. Està tan bo que perdo les formes i em taco (molt) la camisa. Els meus germans es demanen també rèmol, però per ells a la planxa.
Negligim els postres (Patricia es pren només un suc de taronja) i els germans ens prenem cadascun un Strathisla de 25 anys, molt suau. Ho acompanyem d'un Cohibas Robustos, una mica sec.
Per beure una ampolla de Millessime de Juvé i Camps i Vichy .
Tot plegat 500 euros. El Rías és un deu. Us poden cobrar això i us podrien cobrar el doble, però mai sentireu la sensació de què el menjar és car.
Quan ens estem acabant el cigar, i són ja les 11 de la nit, arriba Juan Carlos, l'amo. S'asseu a taula i encetem una xerrada divertidíssima que s'allarga fins passada la mitja nit. Digne colofó d'un dia memorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada