25 de novembre, són les 15:00 i ens entaulem a Can Bosch de Cambrils. Som vuit a taula. Sóc un seguidor del restaurant des de fa anys. Hi vaig dos o tres cops l'any. L'un per celebrar l'aniversari de boda. Per mi és el millor restaurant de Tarragona. Per si no ho sabeu, Can Bosch és una institució a les comarques de Tarragona. Té una estrella Michelin i l'ha mantingut continuadament des de fa quasi vint-i-cinc anys. En aquest vint-i-cinc anys, altres restaurants reconeguts han obert i han tancat, han obtingut estrelles i les han perdut, han convençut i han decebut. Can Bosch està al marge de les modes, dels esnobismes i dels corrents gastronòmiques passatgers. Aquí es cuina, i compte!, es cuina amb majúscula. Es mima el producte, que és de primeríssima qualitat; es té cura del servei, impecable, en mans de professionals (sí, professionals) del territori; i es guisa i presenta interpretant una partitura perfecta de qui es sap coneixedor tant de les tradicions dels nostres fogons com de les corrents més estiloses del moment.
La decoració de l'establiment és moderna, minimalista a l'hora que càlida. Els mantells estan brodats amb l'elegant anagrama del restaurant. Les copes Spiegelau composen un més dels detalls que manifesten el respecte dels propietaris pels seus clients. La distància entre taules, suficients La sonoritat del local, adequada.
Ens porten uns snacks. Un finíssim cilindre cruixent farcit de crema de ceps. Ideal de sabor. Contrast de textures. Boníssim. Un grissini de sèsam amb pernil ibèric, molt bo. Un brioix de sobrassada, contundent, amb sabor, però mai excessiu. Una galeta d'oliva negra, cruixent.
De primer, ens serveixen un mosaic de pop roquer amb parmentier de patata i escuma d'all i oli. Sublim de finura i suau de gust. La ració es fa escassa. Però la cascada de plats és continua i no deixa gaire temps a l'enyorança. De seguida ens porten un mil fulles cruixent d'avellanes amb foie. El foie, el maigret d'ànec i els daus de bieira, culminats amb una ceba caramel·litzada agredolça i combinats amb el cruixent dels crostons estan deliciosos.
A continuació, un saltejat de carxofes amb calamarets i llagostins. Els calamarets, petits, sense potes, a la planxa; els llagostins, pelats, i tot sabor; però el millor, el llit de carxofes de temporada, perfectament coccionades, amb un sentit d'all. La meva amiga Mònica Sabater i jo, en aquell moment, ja estem extasiats.
Després venen els rapets rossos de cambrils amb salsa de cranc. Quina salsa! Saborosa, densa. L'acompanyament ideal per al sabor fi dels rapets.
Acabem amb un paupeton de cua de bou amb puré de patates trufat. Sóc, com ja sabeu, un fanàtic de la cua de bou -més avall, en aquest blog, podeu veure la meva experiència al restaurant "Caballo rojo" de Còrdova-, però aquesta presentació és una altra cosa. El paupeton està daurat de fora i de dins tot és melositat, la pròpia de la cua de bou. El puré de patata és, potser, el millor que he menjat mai.
De postres, textures de pomes (boníssim el canutillo) amb gelat de llet merengada, al qual, al meu gust, li manca un pel de dolç.
Ens treuen uns petits fours, molt bons, mentre esperem pels cafès.
Per veure, uns correctíssim Castrell blanc (novell) i negre. Tot plegat 63 euros per persona. Relació qualitat preu altíssima. L'atenció de Joan Bosch i, sobretot, de la seva dona Monserrat ha estat calidíssima, sense caure en l'exageració.
Malgrat he fotografiat tots els plats, només puc penjar una foto. Un error del tot imperdonable ha fet que perdés totes les fotografies fins els postres.
La decoració de l'establiment és moderna, minimalista a l'hora que càlida. Els mantells estan brodats amb l'elegant anagrama del restaurant. Les copes Spiegelau composen un més dels detalls que manifesten el respecte dels propietaris pels seus clients. La distància entre taules, suficients La sonoritat del local, adequada.
Ens porten uns snacks. Un finíssim cilindre cruixent farcit de crema de ceps. Ideal de sabor. Contrast de textures. Boníssim. Un grissini de sèsam amb pernil ibèric, molt bo. Un brioix de sobrassada, contundent, amb sabor, però mai excessiu. Una galeta d'oliva negra, cruixent.
De primer, ens serveixen un mosaic de pop roquer amb parmentier de patata i escuma d'all i oli. Sublim de finura i suau de gust. La ració es fa escassa. Però la cascada de plats és continua i no deixa gaire temps a l'enyorança. De seguida ens porten un mil fulles cruixent d'avellanes amb foie. El foie, el maigret d'ànec i els daus de bieira, culminats amb una ceba caramel·litzada agredolça i combinats amb el cruixent dels crostons estan deliciosos.
A continuació, un saltejat de carxofes amb calamarets i llagostins. Els calamarets, petits, sense potes, a la planxa; els llagostins, pelats, i tot sabor; però el millor, el llit de carxofes de temporada, perfectament coccionades, amb un sentit d'all. La meva amiga Mònica Sabater i jo, en aquell moment, ja estem extasiats.
Després venen els rapets rossos de cambrils amb salsa de cranc. Quina salsa! Saborosa, densa. L'acompanyament ideal per al sabor fi dels rapets.
Acabem amb un paupeton de cua de bou amb puré de patates trufat. Sóc, com ja sabeu, un fanàtic de la cua de bou -més avall, en aquest blog, podeu veure la meva experiència al restaurant "Caballo rojo" de Còrdova-, però aquesta presentació és una altra cosa. El paupeton està daurat de fora i de dins tot és melositat, la pròpia de la cua de bou. El puré de patata és, potser, el millor que he menjat mai.
De postres, textures de pomes (boníssim el canutillo) amb gelat de llet merengada, al qual, al meu gust, li manca un pel de dolç.
Ens treuen uns petits fours, molt bons, mentre esperem pels cafès.
Per veure, uns correctíssim Castrell blanc (novell) i negre. Tot plegat 63 euros per persona. Relació qualitat preu altíssima. L'atenció de Joan Bosch i, sobretot, de la seva dona Monserrat ha estat calidíssima, sense caure en l'exageració.
Malgrat he fotografiat tots els plats, només puc penjar una foto. Un error del tot imperdonable ha fet que perdés totes les fotografies fins els postres.
1 comentari:
Si hagués d'afegir alguna cosa, només podria dir que.... hi tornarem ;-)
Publica un comentari a l'entrada