Restaurant "el caballo rojo". Còrdova

Dia 2 d'octubre. Arribo a Còrdova amb la meva dona. Tenim reserva a les nou a "el Caballo rojo" (http://www.elcaballorojo.com/). És tot just davant de la mesquita, bé, la catedral, no sigui que l'Església es molesti. L'edifici és una casa típica cordovesa, amb el seu pati inclòs. La decoració del local és tradicional andalusa; no crec que l'hagin canviat en molt de temps. Ens condueixen a una sala de quatre taules: l'una ocupada per un matrimoni japonès, un altra per una parella anglosaxona (potser americans) i un altra per dues parelles franceses. Sembla la sala dels guiris. Ens conviden a un fino i unes croquetes mentre ens prenen nota. Jo no tinc molta tirada per fino, però he de reconèixer que a Andalusia està força bo. Em passa com el rioja, que només me'l puc prendre allà on l'embotellen. Seran manies meves o determinats vins no viatgen molt bé?
Anant per feina, ens demanem d'entrants una ració de pernil ibèric -boníssim- i "el revuelto especial del jefe", un remenat d'ou, bacallà desmollat i patata fregida. Aquest plat està molt bo, amb un però, la textura de la patata. És una patata fina, a la vista sembla exquisida, però és dura, no crua, ja que està ben feta, però un cop a la boca resulta difícil de trencar-la.
De segon, dues racions de rabo de toro. És el plat estrella de la casa. Excepcional la cocció, la textura és tendríssima, l'ós queda absolutament escurat amb un mínim esforç. La salsa no se li queda enrera. Densa, brillant. Domina el sabor de tomàquet i vi andalús (diuen que de Montilla i de Moriles), així com d'espècia (diria que de clau i de llorer). L'acompanyen unes patates fregides honestes, però del tot prescindibles.
Acabem visitant el carro de postres. Triem un sant marc, que llueix millor del que sap, i un pastís de nous molt bo.
Per beure prenem un reserva de Ribera de Duero, és el vi de la casa, digne, amb poc cos i un pèl ateulat. Cafè, per a mi, tallat per a Patricia.
Tot plegat 40 euros per cap. El preu és barat. El menjar de qualitat. L'ambient típic. Si tornem a Còrdova segur que ens hi passarem novament. Si li he de cercar defectes, diré que el servei és massa proper, vaja, que es prenen alguna llibertat innecessària (per a major sorpresa dels estrangers).