Dia 10 de juny. Són les 14:00. Carles i jo estem palplantats a la porta de la Fonda Gaig, esperant a B., ex degà d'una determinada facultat de certa universitat de Barcelona. Necessitem de llur assessorament per a un projecte engegat pel nostre Organisme. Serà un dinar de negocis.
Quan arriba B. ens saludem efusivament. Ens asseiem a taula. Entra el Carles Tusquets, president de FIBANC. Entra el Tomàs Molina (diria que el meteoròleg, no el de Polònia, o potser no). Entra el Josep Cuní, l'Amo. Una bona panxa. Pel que veig fruït de bones inversions gastronòmiques. Sembla una desfilada personatges públics. Dinem de meravella. Jo uns macarrons del cardenal -cada dia millors-, un rap a la catalana amb uns pesolets tendres -exquisit- i un fabulós taten. Per beure un Terra Alta, un Bàrbara Forés negre (Manel, feu un vi boníssim!). Després de fer negoci (B. educadíssim ens facilita els seus coneixements per al nostre projecte), ens aixequem de taula. Sorpresa! Veig al Vicent Sanchis (ex-director de l'AVUI) saludant una taula. Se'n va. Al passar per la taula veig allí asseguts a Toni Cruanyes (actual director de l'AVUI i home fort d'ER(c) al diari) menjant amb el José Zaragoza (factòtum del PSC, lampista per antonomàsia). El tripartit no és només un Govern. És una conspiració polític-mediàtica. Anem fins!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada