He acabat de llegir "Eichman en Jerusalem" de la Hannah Arendt. La Hannah Arendt, jueva alemanya refugiada als Estats Units abans de l'adveniment del nazisme, va ser comissionada pel New Yorker per a seguir el procés a Adolf Eichman. Eichman va ser el responsable de la deportació de milions de jueus i altres minories durant la dictadura nazi. A l'acabar la guerra va fugir a Argentina on, sota una identitat falsa, va viure fins que un escamot israelià el va capturar i el va portar a Israel per a ser jutjat. El llibre intenta esbrinar qui era aquest ser menyspreable, però alhora aporta informació molt interessant sobre el tracte als jueus pels governs dels països ocupats. Després de molts anys de creure que aquella va ser una època sense dignitat per Europa, sorprenen les pàgines dedicades a lloar l'actitud del poble danès i del seu govern, defensant als jueus, donant-los-hi refugi i ajudant llur fugida a Suècia (un altre estat valent). El comportament de Bulgària, immers en un subcontinent (els balcans) eminentment antisemita, també és digne d'esment. Però, sobretot, m'han sobtat les reflexions de l'escriptora sobre el comportament de la Itàlia feixista. Els governs de Mussolini, els jerarques del règim i, més que ningú, el poble italià van fer perdre els nervis als genocides alemanys, dilatant o inaplicant les mesures antisemites. Tot una lliçó pels ignorants que confonen feixisme i nazisme. Europa, doncs, no va ser completament assassina i còmplice. Apart de les excepcions (Wallenberg, Schindler, Sanz Briz, Perlasca ...) hi va haver un regla: nacions senceres es van plantar contra l'horror nazi, amb risc evident de la seva pròpia subsistència.
Cal remarcar que Arendt, introdueix dos conceptes dignes de reflexió que la van enemistar amb l'establishment jueu de l'època. L'un és que el genocidi no s'hagués produït sense la col·laboració activa o passiva de bona part de la comunitat jueva dels països ocupats. L'altre és l'encert en la definició del comportament d'Eichman durant la guerra com "la banalitat del mal" ("banality of evil", subtítol de l'obra original en anglès, sorprenentment obviat en la versió castellana). Segons Arendt, moltes vegades darrera de les massacres més atroces de la història no hi ha monstres malvats, sinó gent gris que fa la seva feina assassina sense qüestionar-la, sense cap tipus de remordiment.
Un llibre molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada