Diletants

L'altre dia, junt amb un parell d'amics, em vaig entaular a un restaurant de Tarragona. Es tracta d'un lloc amb un cert aire modernós; de cuina pretensiosa, però saborosa; de preus adequats. La cambrera que ens atén -que sembla la protagonista d'un gangbang de baix pressupost- m'etziba que a ella li fa fàstic un producte d'un dels plats de la carta, quan li pregunto sobre si me l'aconsellaria. Em direu que què m'esperava d'una bagassa d'aquest pelatge, i teniu raó. El meu amic J. se'n fot tot dient que la noia no podia ser més sincera amb la clientela.
Continuant amb els despropòsits el propietari, viva estampa d'un parvenu metrosexual, s'acosta tres cops a la taula i no ens diu ni bon dia. El tercer cop, això sí, ho fa per a portar el compte.
Serà que m'estic fent gran i rondinaire, però crec que alguna cosa s'ha perdut els darrers anys en el mon dels Serveis. I quan parlo de serveis ho faig així, en majúscula. Em refereixo al servei de restauració, al d'hosteleria, al d'administració pública (al qual pertanyo amb orgull i, crec, vocació) ... Hostatjar-se al Waldorf-Astoria i que a l'habitació del costat una puta es passi la nit gemegant amb els seus, diversos, clients. Preguntar a l'AEAT per una devolució tributària i que el mindundi de torn et solti, tot cercant la teva complicitat, "entre tu i jo, i no ho comentis, però això va per a llarg". El tracte de vostè absolutament oblidat per les generacions més joves i, potser, les no tan joves. Que et tinguis que aixecar sense haver encomanat d'un restaurant perquè després de demanar la carta tres cops i d'haver passat mitja hora encara no te l'han portat. Que a una botiga de roba un element, que temps després vaig trobar treballant a la caixa d'un OPENCOR, s'atreveixi a discutir la teva elecció de jaqueta. Tot això m'indica que el mon dels Serveis està caient en mans de diletants, gent mancada de tota professionalitat i saber fer, que converteixen el tracte humà que genera aquesta activitat en una mena de via crucis forçós per al client/administrat.