Dijous, 20 de maig.
Són les 7:00 i ja fa un bon sol. Decidim anar al barri de Williamsburg a fer unes fotos dels hassidim que allà hi viuen. Des d'on som al Midtown hi ha una bona mitja hora en metro. Baixem a Marcey. Donem un tomb pels carrers adjacents. Bona part de la gent són jueus ortodoxes, van vestits com al segle XIX, de negre, camisa blanca, barret, amb els rínxols sobresortint per sota. Fem unes fotos i ens n'anem fins Fulton St. Allà, a la vora del Pier 17, entrem a Abercrombie & Fitch on em compro unes camisetes. Patri compra alguna cosa per al seu germà i la padrina.
Anem a dinar, un altre cop, a l'ACQUA. Maggie (Margherita), la cambrera, que està boja per l'Oriol, xiscla quan el veu entrar. Focaccia de primer (és una meravella) i de segon uns linguine ai vongole, Patri, i uns bucatinni a l'amatricciana, jo. No ens demanem postres. De beure un sprite, una cervesa i dues copes de prosecco. Són 94 dòlars.
Pugem a l'Upper West Side. Anem al Lincoln Centre. Ens asseiem allí una bona estona. Patri alleta al Menut. Quan comencem a passar, una parella de mitja edat que van al ballet, li pregunta a Patri si l'Oriol és el seu fill. Se sorprenen quan els diu que sí. Els sobta que una noia tan prima tingui un nen tan grassonet. Diuen que els encanta i, nosaltres, fem cara de ser la primera vegada que ho sentim.
Són les 7:00 i ja fa un bon sol. Decidim anar al barri de Williamsburg a fer unes fotos dels hassidim que allà hi viuen. Des d'on som al Midtown hi ha una bona mitja hora en metro. Baixem a Marcey. Donem un tomb pels carrers adjacents. Bona part de la gent són jueus ortodoxes, van vestits com al segle XIX, de negre, camisa blanca, barret, amb els rínxols sobresortint per sota. Fem unes fotos i ens n'anem fins Fulton St. Allà, a la vora del Pier 17, entrem a Abercrombie & Fitch on em compro unes camisetes. Patri compra alguna cosa per al seu germà i la padrina.
Anem a dinar, un altre cop, a l'ACQUA. Maggie (Margherita), la cambrera, que està boja per l'Oriol, xiscla quan el veu entrar. Focaccia de primer (és una meravella) i de segon uns linguine ai vongole, Patri, i uns bucatinni a l'amatricciana, jo. No ens demanem postres. De beure un sprite, una cervesa i dues copes de prosecco. Són 94 dòlars.
Pugem a l'Upper West Side. Anem al Lincoln Centre. Ens asseiem allí una bona estona. Patri alleta al Menut. Quan comencem a passar, una parella de mitja edat que van al ballet, li pregunta a Patri si l'Oriol és el seu fill. Se sorprenen quan els diu que sí. Els sobta que una noia tan prima tingui un nen tan grassonet. Diuen que els encanta i, nosaltres, fem cara de ser la primera vegada que ho sentim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada