Dia 23 d'abril. Sant Jordi. Com no podia ser d'una altra manera, el dia es mostra assolellat. Ens adrecem al ROCKEFELLER CENTER. Amb l'objectiu 10-22 mm de Miquel (gràcies Mike!) podem fer una foto del Rock en tota la seva plenitud. Realment NY és una ciutat de gran angular. No és apta per a les mires estretes. Entrem al hall de l'edifici GE i contemplem el mural que el nostre compatriota Josep Maria Sert va pintar al seu dia, en substitució de l'obra de Diego Ribera que hi havia originalment. Els tons sèpia de la pintura conjuguen perfectament amb l'art decó que amera tot l'ambient.
Agafem el metro i ens n'anem al SOHO. Fem les darreres compres. Jo dos camises a ZARA. Patri algunes peces a BR. Baixem per Broadway i després per Mott St. Travessem Little Italy (molt turística, quasi com un miniparc temàtic de la màfia) i, ja a CHINATOWN, ens entaulem al PEKING DUCK HOUSE. És un restaurant xinés petit i elegant (tot l'elegant que pot arribar a ser un restaurant xinés). Ens demanem uns dumplings de porc, bons, uns noodles de verdura i pollastre, molt bons, i després, plat fort, l'ànec laquejat. Sens dubte el millor ànec peking de la nostra vida. És un plat que ens agrada molt (bé, més a mi que a Patri) i l'hem provat a bons restaurants xinesos a Peking, Bangkog, Hanoi, Saigon ... Aquí el fan amb una textura deliciosament fina. El mateix el sabor. L'ànec acostuma a tindre un sabor massa intens que arriba a colapsar-te. Aquest no és el cas. Em prenc una cervesa Tsin-Tao. Tot plegat 70 dolars, amb el 15 per 100 del servei inclòs. Un regal. Molt recomanable.
Agafem el metro a Spring St. i en aturem a la 86th. St. Fem unes fotos al Guggenheim. Entrem a la NEUE GALERI (5th Av. amb el 86th St., 15 dolars l'entrada, no fotos). Hi ha una exposició dels expressionistes alemanys (DIE BRÜKE). Kirchner és un autor que fa anys que m'agrada molt, a Patri menys. A ella li compensa que hi ha exposat un KLIMT fantàstic: el retrat d'Adele Bloch-Bauer I. Una meravella.
Continuem per la 5th Av. i fem unes fotos del CARLYLE i el PLAZA. Se'ns fa tard. Tornem a l'hotel.
Agafem el metro i ens n'anem al SOHO. Fem les darreres compres. Jo dos camises a ZARA. Patri algunes peces a BR. Baixem per Broadway i després per Mott St. Travessem Little Italy (molt turística, quasi com un miniparc temàtic de la màfia) i, ja a CHINATOWN, ens entaulem al PEKING DUCK HOUSE. És un restaurant xinés petit i elegant (tot l'elegant que pot arribar a ser un restaurant xinés). Ens demanem uns dumplings de porc, bons, uns noodles de verdura i pollastre, molt bons, i després, plat fort, l'ànec laquejat. Sens dubte el millor ànec peking de la nostra vida. És un plat que ens agrada molt (bé, més a mi que a Patri) i l'hem provat a bons restaurants xinesos a Peking, Bangkog, Hanoi, Saigon ... Aquí el fan amb una textura deliciosament fina. El mateix el sabor. L'ànec acostuma a tindre un sabor massa intens que arriba a colapsar-te. Aquest no és el cas. Em prenc una cervesa Tsin-Tao. Tot plegat 70 dolars, amb el 15 per 100 del servei inclòs. Un regal. Molt recomanable.
Agafem el metro a Spring St. i en aturem a la 86th. St. Fem unes fotos al Guggenheim. Entrem a la NEUE GALERI (5th Av. amb el 86th St., 15 dolars l'entrada, no fotos). Hi ha una exposició dels expressionistes alemanys (DIE BRÜKE). Kirchner és un autor que fa anys que m'agrada molt, a Patri menys. A ella li compensa que hi ha exposat un KLIMT fantàstic: el retrat d'Adele Bloch-Bauer I. Una meravella.
Continuem per la 5th Av. i fem unes fotos del CARLYLE i el PLAZA. Se'ns fa tard. Tornem a l'hotel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada