Dia 19 d'abril. Com de costum comencem la jornada a les 9:00 amb un pastís danés de formatge. Dediquem una estona a actualitzar el blog. Agafem el metro, línia 6, a Lexington Av. i ens plantem al pont de Brooklyn. Hi ha una cursa multitudinària. Davant la impossibilitat de travessar el pont en un temps raonable, donat l'allau de gent, ens n'anem a la Courthouse i fem les fotos de rigor. Les escales del palau de justícia de Manhattan s'han vist a moltíssimes pel·lícules. Nosaltres que som seguidors de Law & Order (Ley y Orden) les veiem varis cops per setmana a Calle 13. Fa un día una mica rúfol, però no molesta. Serà que haviem descomptat que NY a l'abril seria molt fred. Travessem el pont, de 1.600 metres, dedicant-hi el seu temps. Ens fem fotos. Mirem la gent. Els corredors. Els ciclistes. Arribem a Brooklyn i ens asseiem a un banc del parc que hi ha enfront de Manhattan, a sota del pont. La vista és increïble.
Tornem a travessar el pont i ens n'anem a dinar. S'han fet les 13:00. Recordem del 2007 un restaurant sota el pont, al costat de Manhattan on es menjava molt bé: L'ACQUA, cuina italiana. El trobem fàcilment i ens entaulem. És un restaurant cuco, sense pretensions. El servei és amable i atent, sense caure en l'adulació. Ens demanen dos antipasto: un assortit de salumeria italiana (prosciuto, speck, mortadel·la ...), molt bo, i una focaccia allo Stracchino, fantàstica, divina. De segon, Patri uns fettuccine amb tomàquet fresc i mozzarella, molt bons; jo uns bucatini a l'amatricciana, boníssims. De postre ens prenem una tarta de formatge amb gelat, correcta. Ens demanem un espresso i un capuccino decaf (descafeïnat) i ens conviden a uns cantuccini amb dues copes de vinsanto. Tot un detall.
Per veure, aigua, una Heineken d'ampolla i una copa de chianti.
Preu total 110 dolars. Una bagatela per la bondat del menjar. Mirare'm de tornar-hi abans de deixar la ciutat.
Ens n'anem al Pier 17. El dia ha canviat i fa un sol d'impressió. En 20 minuts en tenim prou. Ple de turistes d'espardenya, és un centre comercial sense cap interés. Anem a CHINATOWN. Està ple de turistes comprant falsificacions. L'atmòsfera ens transporta a Cholon (barri xinés de Saigon) i a Shanghai. Al cap d'un hora de passejar pels carrers del barri, travessem i ens n'anem a TRIBECA a fer-nos la manicura, pedicura i un massatge de peus. Sempre he tingut molta cura de les meves ungles, però res a veure a com m'han deixat. Impressionant la professionalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada