Dia 20 d'abril. El dia comença plujós i fred. Agafem el metro, línia 6, fins al Soho (estació de Bleecker). És dia de compres. Entrem a un BANANA REPUBLIC (BR) i Patri es compra un top taronja prisat. Jo em compro una americana a ratlles i uns pantalons. Aquesta marca de GAP ens agrada força des de fa anys. Qualitat i preus òptims. D'allí passem a ALDO, on em compro un parell de sabates de vestir. Preu boníssim. Anem directe a CUSTO BARCELONA, al carrer Spring. Patri s'emociona amb totes les coses que li va ensenyant la dependenta, per cert, una bona venedora. Al final es queda un vestit i un top. Els preus són els d'Espanya, però en dolars. El fotut tipus de canvi arruïnarà l'economia europea.
Se'ns han fet les 14:00 i decidim anar a dinar a LUPA (al carrer Thompson). És un restaurant del xef Mario Batali. Aquest home és una institució als EEUU. Presenta un programa de cuina a la televisió. És el que ara se'n diu "un cuiner mediàtic" (espero que no sigui tan pesat i cregut com l'Isma Prados). Ens entaulem i ens demanem unes olives marinades d'antipasto. De primer plat, Patri es pren uns spaghetti a l'aglio e olio. Potser condescendent, m'assegura que em quedem millor a mi (jo també ho crec). Jo em demano uns linguine amb calamari (xipirons, realment), bastant bons. Sempre he cregut que feia la pasta al dente fins que he provat la d'avui. Diria que li faltaven dos minuts de cocció. De segon plat, Patri es pren un pollastre a la diavola (mig pollastre que quasi no s'acava ni amb la meva ajuda), bo, però potser amb abús del pebre negre. Jo em prec espatlla de porc a les herbes (romaní) amb reducció de treviso i acceto. Està bonsíssim de textura i sabor. Curiosament, ve servit sobre un calçot. No debades Mario Batali té un altre restaurant anomenat CASA MONO, aquí a NY, de cuina espanyola.
No ens demanem postres. Em prenc un espresso, bastant dolent. Per veure una copa de prossecco i una de negre. Total 220 dolars. Em quedo amb l'ACQUA, sense color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada