Dia 21 d'abril. El dia es desperta amb una densa boira. La temperatura al carrer es força bona, no així la visibilitat. Agafem el metro, línia 4 en direcció a Wall Street. Entrem a Trinity Church. Passem per davant de la Borsa. Ens fem unes fotos davant del CHARGING BULL de bronze d'Arturo di Modica a Broadway. D'allí anem a comprar al Century 21. Com sabeu és un outlet enorme on es pot comprar roba i complements de les millors marques a preus incomparables. Ens trobem un munt d'espanyols comprant com si el mon s'acabés. N'hi ha molts més que al Met, on no n'hem trobat cap. Patri es compra unes NINE WEST i jo una americana de ARMAND BASSI. En sortir del Century 21 anem a menjar alguna cosa a Battery Park City. Els executius estan tots dinant per qualsevol lloc. Després agafem la línia 1 i ens n'anem a a catedral de Saint John the Divine, a Amsterdam Av. amb la 112th st. La catedral es publicita com el temple gòtic (neogòtic, diria) més gran del mon. Està inacabada. No impressiona gaire. Al sortir, descobrim a Broadway amb la 110th St. el WESTSIDE MARKET NYC, una enorme botiga de delicatessen. Comprem unes olives de KALAMATA. Estan boníssimes. Ens ha agradat el lloc molt més que BALDUCCI'S i DEAN AND DELUCA. Tornem a l'hotel a descansar una estona.
A les 17:00 ens encaminem a la 5th Av. Anem a BARNES AND NOBLE. És una llibreria (una cadena de llibreries, millor dit) de primer ordre. Patri em regala "One thousands NY buildings", un llibre que recomanava el NEW YORK TIMES de diumenge. El fullejo i he de dir que és fantàstic.
Després de remenar llibres durant una hora tornem a l'hotel per a posar-nos elegants. En passar per l'AUDI FORUM trobem una performance artística. Hi ha una presentació d'una dissenyadora local. Els aparadors estan plens del que semblen maniquins. Però en apropar-nos veiem que en realitat són models. Noies seques, maquillades, lluint uns vestits horrorosos.
Sortim cap a PETER LUGER (PL). Agafem la línia 6 fins Canal St. i allí la J (o la M) fins a Marcy Av., ja a Brooklyn. Sortint del metro, mirant cap al pont de Williamsbug es veu el rètol de l'aparcament de PL. No té pèrdua. Arribem a la recepció del restaurant i hi ha una cua important. Ens identifiquem i ens dieun que tot seguit ens avisem. Dit i fet. Ens entaulen. El restaurant està ple a vessar. El nostre cambrer ens porta la carta i ens alliçona. No és un restaurant per triar. La carta és estreta, rectifico, estretíssima, però ja saps a què vas. Ens demanem una amanida a compartir mentre fem temps per al segon: el porterhouse (http://en.wikipedia.org/wiki/Porterhouse_steak)-és l'únic tall que serveixen al restaurant- per dues persones amb guarnició de patata fregida a l'alemanya. Atenció per als agnòstics i ateus: Déu existeix! Jo he vist com es manifesta a Peter Luger. Ho fa com a un tall de carn enorme, una T-bone, gustosa, al punt de cocció, textura de mantega a la boca. Em recorda tant en el tall con en la presentació (sencera amb l'ós, però tallada en porcions) a la bistecca a la fiorentina com la serveixen a la trattoria del Carmine a Florència, però més fina de sabor que aquesta. És, juntament amb el bou kobe que ens prenem a Kyoto, la millor carn que he provat en mai. Jo, què sóc de vida, menjo fins a quedar derrotat. Patri, es nota l'embaràs, menja com dos. Amb tot ens deixem una mica de carn. De la patata només diré que no desmereix en absolut d'un principal tan suculent. No és congelada, el qual és molt als EEUU; està fregida a la paella amb una mica de ceba fins quedar ben rossa. Una delícia.
De postres compartim un cheesecake amb nata montada. El millor pastís de formatge que hem pres mai. La ració és tant abundant que no ens el podem acabar. Per veure ens prenem una ampolla de cabernet-sauvignon de Sonoma Valley, que ens recomana el cambrer. Molt bo.
Tot plegat 170 dolars. Quan tornem a NY serà visita obligada.
A les 17:00 ens encaminem a la 5th Av. Anem a BARNES AND NOBLE. És una llibreria (una cadena de llibreries, millor dit) de primer ordre. Patri em regala "One thousands NY buildings", un llibre que recomanava el NEW YORK TIMES de diumenge. El fullejo i he de dir que és fantàstic.
Després de remenar llibres durant una hora tornem a l'hotel per a posar-nos elegants. En passar per l'AUDI FORUM trobem una performance artística. Hi ha una presentació d'una dissenyadora local. Els aparadors estan plens del que semblen maniquins. Però en apropar-nos veiem que en realitat són models. Noies seques, maquillades, lluint uns vestits horrorosos.
Sortim cap a PETER LUGER (PL). Agafem la línia 6 fins Canal St. i allí la J (o la M) fins a Marcy Av., ja a Brooklyn. Sortint del metro, mirant cap al pont de Williamsbug es veu el rètol de l'aparcament de PL. No té pèrdua. Arribem a la recepció del restaurant i hi ha una cua important. Ens identifiquem i ens dieun que tot seguit ens avisem. Dit i fet. Ens entaulen. El restaurant està ple a vessar. El nostre cambrer ens porta la carta i ens alliçona. No és un restaurant per triar. La carta és estreta, rectifico, estretíssima, però ja saps a què vas. Ens demanem una amanida a compartir mentre fem temps per al segon: el porterhouse (http://en.wikipedia.org/wiki/Porterhouse_steak)-és l'únic tall que serveixen al restaurant- per dues persones amb guarnició de patata fregida a l'alemanya. Atenció per als agnòstics i ateus: Déu existeix! Jo he vist com es manifesta a Peter Luger. Ho fa com a un tall de carn enorme, una T-bone, gustosa, al punt de cocció, textura de mantega a la boca. Em recorda tant en el tall con en la presentació (sencera amb l'ós, però tallada en porcions) a la bistecca a la fiorentina com la serveixen a la trattoria del Carmine a Florència, però més fina de sabor que aquesta. És, juntament amb el bou kobe que ens prenem a Kyoto, la millor carn que he provat en mai. Jo, què sóc de vida, menjo fins a quedar derrotat. Patri, es nota l'embaràs, menja com dos. Amb tot ens deixem una mica de carn. De la patata només diré que no desmereix en absolut d'un principal tan suculent. No és congelada, el qual és molt als EEUU; està fregida a la paella amb una mica de ceba fins quedar ben rossa. Una delícia.
De postres compartim un cheesecake amb nata montada. El millor pastís de formatge que hem pres mai. La ració és tant abundant que no ens el podem acabar. Per veure ens prenem una ampolla de cabernet-sauvignon de Sonoma Valley, que ens recomana el cambrer. Molt bo.
Tot plegat 170 dolars. Quan tornem a NY serà visita obligada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada