Ens llevem aviat, sobre les 8:00, esmorcem i agafem un taxi fins a Kuta. El tràfic és insoportable. Un trajecte que a Europa faries en menys de 10 minuts, aquí triga quasi tres quarts. De totes formes, la densitat del trànsit i el lamentable estat del ferm de les carreteres ajuda a què la velocitat dels vehicles sigui prou baixa. Si algú té un accident a l'illa és molt difícil que resulti fatal. El preu del taxi és de 78.000 RI, uns 6 euros i mig.
Kuta és talment com Lloret, però en (més) "cutre". El paradís dels guiris anglosaxons, tots blanquets i tatuats fins als mugrons. Segur que a ells els sembla d'una distinció exquisida. El veritable interès de la ciutat està en les botigues (entre les quals s'inclouen un parell de malls). Quasi tot el que s'exhibeix són souvenirs de dubtós gust i quincalla, però també es troben productes d'unes poques marques de renom: Polo Ralph Lauren, sobretot. Sembla ser que són autèntiques i de debò ho semblen. El secret del seu baix preu, relatiu, diuen que està en què es produeixen en fàbriques indonèsies. No sé si es cert, però l'argument no està mancat d'una certa coherència.
Comprem pels carrers Jalan Kartika Plaza i Jalan Pantai Kuta, i entrem al mall Mata Hari, sí com l'espia de la Primera Guerra Mundial. Comprem una mica de pollastre al KFC i ens en tornem a l'Hotel.
Hem contactat amb un guia que hem trobat per internet. Parla espanyol i té molt bones referències. Demà ens portarà al nord, lluny del turisme massificat de les platges del sud. El guia es diu Wayan Astawan i el seu correu electrònic és guiaenbali@gmail.com. Ja us explicarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada