Desprès de dues hores i mitja d'avió ja som a Singapur novament. Bali ha estat el paradís i així el recordarem, però Singapur no és, tampoc, un mal lloc per perdre's. Ens allotgem a la planta 21 del Hilton Singapore, hotel al que ja hem estat en mitja dotzena d'ocasions en d'altres viatges. És un hotel cèntric i funcional, amb un buffet d'esmorçar absolutament èpic. Deixem les maletes i ens n'anem a donar un tomb per Orchard Road. Fa un any i mig, el darrer cop que vam estar a la ciutat, estaven construint, tot just al costat de l'hotel, l'enèssim shopping center (mall) de l'Illa-estat. Ara ja està acabat. És el ION. L'arquitectura high-tech de l'edifici és espectacular. I a l'interior totes les botigues, restaurants, cafeteriesi llibreries que us podeu imaginar.
Desprès de passar unes hores al mall ens n'anem cap a l'Hotel Raffles a prendre'ns un singapore sling. Em sorprèn molt el gust del cocktail. El recordava amb menys xarop de cirera i més angostura, menys dolç, però està deliciós. Oriol es dedica a arreplegar les clofes de cacauets que hi ha per terra. Diuen les males llengües que la costum de servir els cacauets i de tirar les closques a terra era una forma de recordar als indis que servien, i netejaven el terra, als britànics qui manava a la ciutat.
Després ens n'anem a Chinatown, ja de nit. Entrem en un restaurant xinés i ens serveixen uns plats tan fastigosos que me'ls deixo sencers. Al sortir trobem la parada d'un salxitxer austríac, que és tota una celebritat aquí i al seu país d'origen. Fa dos anys ja vam probar el seu producte i ara hi tornem. El bratvurst està boníssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada