Dia 9, Bali

Ens llevem aviat, a les 7:00. Esmorcem i al lobby de l'hotel ja ens espera el guia. Parla un espanyol més que acceptable i és molt amable. Li expliquem quina ruta pretenem fer (l'ha dissenyat Patri amb molta dedicació) i ens diu que li sembla perfecta. Així que sortim de seguit.

La carretera està atapeïda, per a variar. No obstant, a mesura que avancem la circulació es va fent més fluida. La primera parada és el temple de Pura Sada, al poble de Kapal. Tranquilíssim i molt bonic. Ens hi estem una estona fent fotos i respirant pau. Tot seguit ens n'anem a Mengui, al temple de Pura Taman Ayun. Aquí hi ha més turistes, però el lloc val la pena. D'allí pugem cap al nord, fins al Llac Bratan, al temple de Pura Ulan Damu Bratan. El temple està dintre del llac i només és accessible en barca. La zona, en plena montanya, és una meravella. Per la carretera, pels carrers i als mercats el producte estrella són les maduixes. Nosaltres, en canvi ens decantem per comprar fruites del país: ranbutans, fruites de la passió, nou moscada ... Regategem i ens rebaixen el preu de 440.000 RI a 60.000 RI. Tinc la sensació que m'han pres el pèl, però el guia ens diu que hem collat tant la venedora que al final s'ha emprenyat i tot. Mentrestant, Oriol i Trishnur s'han fet molt amics. És un descans puguer anar pels llocs sense portar a collibè al petit de la casa. La meva espatlla ho agraeix força.
Parem a Pacung  a dinar a un restaurant balinès. És de bufet, així que triem allò que ens fa més gràcia sense abusar de res. Si ens agrada ja repetirem. Bona la tonyina, l'arròs sec amb verdures i els fideus. Molt bona la cercesa Bintang, la més famosa del país. Ens costa tot plegat 205.000 RI (no arriba a 20 euros), aquí tot una fortuna.
Desprès del dinar travessem durant hores la zona muntanyosa del centre nord de l'illa. Els verdíssims bancals d'arròs a punt de collir es confonen amb la selva que domina les zones més inaccessibles. El paisatge és preciós, comparant-se favorablement als bancals d'arròs de la zona de Sapa, a Vietnam. Parem a Jatiluwith i Pa Cung a fer fotos. Per aquí no es veu ni un guiri (a part de nosaltres es clar). La carretera es infame, estreta, desgastada pels transports pesats i la pluja, i serpenteja per muntanyes impossibles. Ens creuem amb algun autobús de linea regular i ens preguntem com poden fer questa via cada dia sense estimbar-se.
Són ja les 17:30 de la tarda i ens plantem a Pura Tanah Lot, un temple a sobre d'una illa-penyassegat (foto). És una de les imatges més impactants que he vist en tots els meus viatges. El guia ens diu que és el temple més concorregut de Bali. Oriol es comença a posar nerviós, encara que s'ha portat molt bé fins ara.
Tornem a l'hotel. La carretera de Kuta està col·lapsada. Estem una hora sense poder-nos moure. Arribem al Conrad sobre les 21:30. Ha estat una jornada molt llarga.
Quedem amb Trisnur per a dilluns a la mateixa hora per una nova ruta. Ens acomiadem.
Ja a l'habitació ens demanem una pizza margarita i una hamburguesa. Ens ho cruspim ràpidament i ens n'anem a dormir que estem destroçats.