7 de juny de 2013. Shanghai setè dia

Ens despertem a les 7:00. Dia ennuvolat. Previsió de pluja intensa per a tot el dia. Esmorzem al Hilton. El salmó fumat que tenien l'any passat era fantàstic. El d'enguany és d'una pèssima qualitat. Petit, amb molt de "negre" (la part que peixeja), amb les fascies molt fibroses. La resta del buffet, tan bo com l'any passat.
Portem a l'Oriol a l'escola. Tot sortint comença a ploure amb força. Els metereòlegs xinesos l'encerten més que els catalans! Taxi fins al Metrocity Mall. Passegem per les botigues: MUJI, APPLE, SAMSUNG, FRANC FRANC ... En aquest darrera hi trobem coses tan curioses com aquestes.

Dinem al CARL'S JUNIOR. Per a mi, la millor cadena d'hamburgueses de baix cost. Dues superhamburgueses dobles i dues coca-coles per 70 CNY (un 9 euros).

A la sortida del mall un senyor xinés ens comença escridassar des d'un cotxe, senyalant amb el braç la zona on erem. No entenem el que diu i l'home es posa cada cop més vehement. No para de ploure, tenim un munt de gent al voltant i el senyor que està com una moto. Després d''una bona estona de crits, resulta que era que ens havia caigut un ticket i el senyor estava preocupat per si perdiem alguna cosa important. Els xinesos són així; criden per qualsevol cosa, inclús quan estan contents.Agafem un taxi de tornada a l'hotel, mentre el diluvi cau sobre nosaltres.

Patri i Marina es queden a l'habitació, mentre jo me'n vaig a recolir a l'Oriol. A peu. Tornem a l'hotel i ens n'anem tots a la piscina. Ens hi passem hora i mitja.

Sopem al executive lounge del Hilton. Sopar xinés molt bo i de franc.

M'estic llegint el llibre que em va regalar Patri. Apareixen conceptes arreladíssims a la societat xinesa com ara guanxi i bao. Guanxi es podria traduir com aquella cartera de relacions -contactes- que té cada persona i  la possibilitat de fer-ne un ús pràctic. Bao, íntimament lligat al guanxi, seria una espècie de compte corrent de favors útils. Seria com el favor que Don Vito Corleone li recorda a Bonasera que li pot cobrar algun dia, a El Padrino. Aquests conceptes són estranys per a l'autor del llibre, un anglosaxó, és a dir, un membre d'una societat on l'individualisme i la meritocràcia són els referents. La veritat és que a Catalunya ( i un pel més a Espanya, però només un pel més) el pessebrisme, el clientelisme i els padrins són essencials per a l'èxit social. Aquest és l'estat de ruïna moral i corrupció social al que hem arribat entre tots. Polítics ineptes i venals, empresaris sense ètica ni escrúpols i electors eminentment sectaris.