1 de juny de 2013. Shanghai, primer dia

Després de quasi 20 hores de viatge (cotxe fins el Prat, espera, vol a Heathrow, espera, vol a Pudong i taxi fins l'hotel) arribem a Shanghai. El viatge ha estat molt suportable. Els petits s'han portat molt bé i això en 14 hores de vol és molt. No hem tingut turbulències. El menjar de British Airways no ha estat particularment infecte.
Arribem a les 7:30 hora local i, primera sorpresa, ens han extraviat el cotxet dels nens. Fem la corresponent reclamació a lost and found i ja veurem que passa. Mentre fem cua, la Marina ha perdut una arracada que li va comprar la seva padrina. No fa ni una hora que hem aterrat i ja hem perdut dues coses.
Arribem al Hilton Shanghai després de mitja hora de taxi. La carrera ens costa 182 CNY, uns 23 euros. Semblem una família de zíngars, del carregats que anem.
A l'hotel han tingut l'amabilitat de donar-nos la mateixa habitació de l'any passat (la 3301). Així els hi ho vaig demanar al fer la reserva. L'habitació és molt gran, i el preu, negociat, molt bo.
Dormim de les 10:00 fins les 15:00. Ens aixequem perfectes i anem a donar un tomb pels carrers de la concessió francesa. Ens aturem a dinar-sopar, són les 17:00, al PIRO. És un restaurant, tipus hamburgueseria americana, famós entre la comunitat d'expatriats. Les seves hamburgueses són memorables. Ho reconeix la revista Time Out de Shanghai. Ens demanem dues hamburgueses, per a Patri i per a mi, i uns spaghetti a la bolonyesa per a Oriol. Per a beure, dues aigües i una pinta d'Stella Artois. Tot plegat 230 CNY, uns 30 euros. Boníssima la relació qualitat preu.

Tornem a l'Hotel a banyar els nens i sortim un altre cop a passejar. L'Oriol no para de dir que vol veure a Margaret.
Demà volem anar a la plaça del Poble, a veure com les mares i pares dels nois i noies xinesos fan d'alcavots, intentant de trobar un bon partit per als seus fills.
També quedarem amb el Nil (blog d'en Nil), un noi català que porta dos anys estudiant a Shanghai i al que li hem portat un paquet dels seus pares. Esperem que ens expliqui moltes coses de la ciutat.
Abans de marxar, un amic em va preguntar si no ens avorriríem un mes sencer a Shanghai. I el que és més xocant és que això m'ho va preguntar algú que porta trenta anys vivint a Reus! Això sí que ha de ser avorrit. No, no ens avorrirem. No ens vam avorrir l'any passat quan hi vam ser durant un mes i mig i menys ho farem ara que coneixem millor la ciutat i sabem on estan els llocs interessants.