Ens reunim amb Shanshan al hall. Són les 8:10 i plou. Portem a l'Oriol en taxi a l'escola. Para de ploure i ens n'anem a Tianzifan. És un petit barri de botigues, restaurants i galeries d'art. Té molt d'encant. Em compro un barret. Per a l'Oriol uns chop-sticks de angry birds. Patri es prova uns cheongsam (http://en.wikipedia.org/wiki/Cheongsam) que li queden perfectes. No s'acaba de decidir.
Després d'hora i mitja de remenar, Shanshan ens porta a un restaurant a Songshan Lu, al número 107. Allí coneix un restaurant shanghaiès molt galdós, però amb cuina de la zona autèntica. Ens deixem aconsellar pel fill dels propietaris que fa, per dir-ho d'alguna manera, de maître. És un tipus estilós que Shanshan considera molt atractiu.
El menjar és molt bo. Tot una mica dolç, a l'estil d'aquí. Gambes, pollastre amb mel i salsa de soja, verdura i arrós fregit.
 |
| Gambes |
 |
| Pollastre amb mel i salsa de soja |
Anem a Xintiandi. Veiem una model a la que li fan unes fotos. Ens hi afegim.
Entrem a la casa museu on es va constituir el partit comunista de Xina, el 1922 (Taicang Lu amb Madang Lu). Shanshan, que té carnet del partit, se sap la història de memòria.
Passem per l'hotel i ens avisen que ens han arribat els llibres de xinés que li ha comprat Song per internet des de Tarragona (gràcies, Song). Només valen 44 yuans. Anem a recollir a Oriol i ens anem a Metro City a prendre'ns un Choco Croc. Veiem unes otakus xineses. És una tarda força japonesa.
Se'ns ha fet tard. Tornem a l'hotel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada