22 de juliol. Shanghai. Vint-i-tresè dia

Ens aixequem tard. A tres-quarts de vuit. Fa un dia lluminós. Radiant, diria. Desprès de l'esmorzar de rigor, baixem a recepció. Ens espera el taxista que ens porta a Zhouzhuang. És una ciutat d'aquelles que els xinesos anomenen d'aigua. Aquestes ciutats són un centre d'atracció turística. Hi arribem un hora i quart desprès, 800 yuans més pobres.
Entrar a la ciutat antiga, tota recorreguda per canals navegables, costa 100 yuans per cap. Tenim una premonició del que passarà dins. Ciutat de guiris, preu de guiris. Dit i fet! Agafar una barca i donar un tomb de vint minuts costa 100 yuans més (per família). Fem moltes fotos. La ciutat s'ha conservat prou bé, i el que no s'ha conservat ho han reconstruït amb una certa dignitat estètica.

Ens hi passem fins a prop de les 15:00. El calor, la humitat i la quantitat de gent que s'amuntega per tots els carrerons ens roben les forces.

Tornem a Shanghai. Dutxa. Agafem un altre taxi i anem al Bund. Ens encanta passejar admirant els edificis històrics. Patri fa una foto nocturna del pont de Waibadu (construït el 1908), amb els Broadway mansions al fons. Aquestes són obra dels arquitectes Bright Fraser amb Palmer & Turner. Acabades el 1934 en estil art deco.

PS: La premsa local ha dedicat força pàgines a glossar l'èxit de l'apertura de la botiga de LV al 66 Plaza. Fotos i entrevistes a Marc Jacobs. Molt elegant, però amb una tireta al front (no sembla d'atrezzo).