Arribem puntuals. Ens rep la directora. Ens presenta al professor d'anglés, Gregg, i a la professora de mandarí, amb un nom difícil de pronunciar. Una de les nenes es posa a plorar als braços de sa mare. Aquesta surt plorant de l'escola. Deixem a l'Oriol tan tranquil, mentre nosaltres ens n'anem amb el cor trist. A les 15:40 l'hem de passar a recollir.
Tornem a descansar a l'hotel. La previsió del temps és d'una màxima de 38º C, avui i demà. A les onze, amb un sol de justícia i una humitat que quasi no deixa respirar anem al temple Jing'An. El temple és una meravella, daurat, majestuós. Està ple de devots ofrenant incens. Fem unes fotos.
Ens n'anem a Huai Hai Lu, passant per Julu Lu (sorpresa! hi descobrim un Pappabuble, com el que hi ha a Barcelona) i Maoming Lu. Dinem a un japonés de Huai Hai. Sushi. No és el Koy Shunka. Però per 166 yuans ens hem posat les botes de salmó, ebi i tako. Per beure m'he pres una pinta de Tsing-tao.
Ens ha tocat córrer per a arribar a l'escola puntuals. Suats. Fatigats. Oriol està allí palplantat. Feliç. Gregg ens diu que s'ha portat molt bé. Només ha plorat una mica al despertar-se de la migdiada.
Arribem a l'hotel. La piscina per a nosaltres sols (bé, hi havia un senyor i sa filla). Em banyo amb l'Oriol, que ja ha perdut la por a l'aigua. Mitja hora desprès ja estem a l'habitació, dutxats. Ens n'anem a sopar a una pizzeria al costat del Temple Jing'An. Entre Patri, Oriol i jo mateix ens prenem una enorme pizza peperoni (aquesta que no existeix a Itàlia, només als països anglosaxons i els seus satèl·lits). La Marina s'ho mira inquieta.
Comença a llampar i tronar. Amenaça tempesta. Intentem fer unes fotos del temple Jing'An, però està a les fosques. Un altre dia serà.
Tornem a l'hotel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada