Tornem a l'hotel a deixar tot allò que ens és sobrer. Portem dos dies amb màximes de 36 graus i qualsevol sobrecàrrega és un martiri. Tot seguit agafem un taxi cap al Bund (24 iuans). El Bund (pronunciïs BAND), en xinès Waitan o, més específicament Waitanyuan, la zona més monumental, és el marge sud del riu Huang Pu. Allà on les potencies occidentals (Gran Bretanya, França i els Estats Units) van construir uns magnífics edificis on ubicar les seus de les seves corporacions financeres i comercials, des de finals del segle XIX fins els anys 30 del segle següent.
Fem unes fotos de la façana clàssica, amb tots els edificis dels anys 20 i 30 del segle passat. Estan rehabilitats, impecables. Et recorden perquè aquesta era (és) una de les perles d'Àsia. Ara tots llueixen la bandera de la República Popular Xina i són seus dels principals bancs del país (els "big four"). També fem unes fotos de l'skyline de Pudong i del Bund bull d'Arturo di Modica (com el de NY). Pesa 2.300 quilos. Té un to més roginós que el seu bessó de Nova York. I carrega a la dreta, mentre que el seu germà americà ho fa a l'esquerra. El van instal·lar el 2010 i des del mateix moment en què ho van fer es va fer molt popular.
Passem amb el tren soterrani cap a Pudong, en concret a Lujiazui, el districte financer. L'Oriol s'ho passa d'allò més bé amb els jocs de llums de colors. Ens enfilem a la torre Jin Mao. Acabada el 2000, la torre Jin Mao, obra dels arquitectes Skidmore Owings & Merrill s'aixeca imponent sobre el marge dret del Huang Pu. Els dissenyadors van barrejar l'estil oriental, en concret l'arquitectura d'una pagoda, amb l'art deco occidental. Són 420.6 metres d'alçada, 278.800 metres quadrats d'oficines i 555 habitacions del Grand Hyatt hotel.
A diferència de l'any 2006, quan hi vam estar per darrer cop, no hi ha cues per accedir-hi. Pugem a la planta 88 en 45 segons. Fotos de rigor. Els xinesos continuen més interessats en immortalitzar dos xiquets occidentals que els seus ultramodens edificis. Cada cop que ens parem es transforma en un petit infern de sessions fotogràfiques.
Anem a les torres bessones IFC i entrem al centre comercial. Al supermercat hi venen Joselito i Cinco Jotas. En aquestes ciutats hi pots trobar de tot. Dinem uns nigiris i uns makis de salmó i mig pollastre rostit, aquest per a Oriol, que no se l'acaba. Una Kirin i un té amb llimona. Tot per 110 iuans.
Anem a l'aquari. Oriol s'ho passa molt bé. Tant de peix, meduses, lleons marins ... l'emocionen. Són les 19:15 i tornem a l'hotel.
PD: Des del 2006 Xina ha canviat molt. Aquí la gent ja no escup a terra. Això no és Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada